dijous, 9 de novembre de 2017

Cent anys de l'Assemblea de Parlamentaris


L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel
Joan Esculies i David Martínez Fiol
Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2017.

El passat dimarts 7 d’octubre  es va presentar a l’Auditori Mercè Rodoreda de la Universitat Pompeu Fabra el nou llibre de Joan Esculies i David Martínez Fiol. No era la primera vegada que aquests dos historiadors veterans (tot i que tenen edats molt diferents) s’asseien a escriure un bon llibre d’història de Catalunya. L’any 2014 ja havien publicat plegats 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, que és un llibre de referencia per al període. El debat l’organitzava el Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la UPF, i va gaudir de la presència, entre el públic, de figures molt senyeres de la historiografia catalana, que van participar molt: Agustí Colomines, Enric Ucelay-da-Cal i Josep Pich i Mitjana.  
Era d’esperar que es parlés de la situació de 2017, tenint en compte que el llibre estudia un procés polític convuls d’ara fa exactament cent anys. Les similituds i diferències, ja assenyalades pel prologuista, Jaume Sobrequés, van tornar a sortir a la taula i entre el públic. Martínez Fiol va insistir força vegades en el context internacional dels fets de 1917: els intents de democratització a Grècia i Suècia, la Pasqua irlandesa de 1916, així com l’inevitable ambient creat per les Revolucions Russes, van encoratjar la part més audaç del republicanisme català i els cercles socials més propers a la Lliga.
La situació era la següent. A les Cortes, els liberals s’havien fragmentat en tres banderies: la romanonista, la garciaprietista i l’albista. Els conservadors havien patit l’escissió del maurisme, enfront de l’opció Dato, que era la predilecta d’Alfons XIII. En aquest escenari immòbil, resultava impensable que el govern de l’Estat  pogués emprendre millores i reformes per a pal·liar la greu crisi social i dels preus de les subsistències que havia produït la Guerra Europea. La Lliga Regionalista, encapçalada per Cambó, es va proposar aprofitar el descontent per a impulsar una reordenació de l’Estat en clau federativa. Mentre s’aprofundia en el pensament autonomista, l’Assemblea de Parlamentaris es va proposar erigir-se com a l’autèntica força representativa i legítima de l’Estat, enfront d’un sistema militaritzant i que tendia a mantenir tancat el Congrés.
El catalanisme maximalista (el de Rovira i Virgili) venia d’encapçalar les campanyes aliadòfiles. Rovira pensava que el triomf dels aliats afavoriria les reivindicacions del nacionalisme català. S’equivocava. Mentrestant, la Lliga havia bastit el seu projecte d’una Catalunya gran dins d’una Espanya gran. Prat havia mort aquell mateix 1917.
Vagues generals, malestar social, revoltes al carrer, un sistema que reaccionava autoritàriament, somnis republicans, resultat d’una greu crisi econòmica patida per les classes obreres... Tot plegat ens ha de sonar força. Però, no obstant les semblances, Esculies i Martínez Fiol han escrit un autèntic llibre d’història, no un document de reflexió presentista. Cal insistir-hi. Amb aquesta nova aportació, que van presentar com la filla petita d’un projecte més gros que ha d’aparèixer en castellà a Editorial Espuela de Plata, els autors acaben de perfilar-se com uns dels especialistes més reputats en aquesta època de la política i la societat catalanes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada