L’abril de 1909, Eugeni d’Ors va impartir un curs sobre
“La lògica del fenomen diastàsic” al local dels Estudis Universitaris Catalans.
La forma, el fons i el context d’aquelles conferències eren força coneguts per
la crítica. Víctor Pérez es va doctorar l’any 2014 amb una tesi brillant sobre
la segona part d’aquell curs, impartida al desembre de 1909, segona part que
ara ens presenta editada en forma de llibre. L’obra havia passat totalment desapercebuda,
ja que ni tan sols el propi Pantarca n’havia fet referències clares. El text
dormia el son de més d’un segle en una de les caixes de l’Arxiu Nacional de
Catalunya, a Sant Cugat, i pot situar-se amb tota justícia al costat d’altres
textos orsians de naturalesa filosòfica, com La vall de Josafat o Filosofia
de l’home que treballa i que juga.
La presentació de Xavier Pla, summament didàctica i
informativa, s’assembla a totes les que ha anat situant a l’inici de les seves
edicions del Glosari català de
Xènius, o a la que va encapçalar la seva edició d’Historias lúcidas (Fundación Banco Santander, 2011). El text de Pla
ens serveix per entendre un dels aspectes més desconeguts per la figura d’Ors:
el seu compromís amb la ciència experimental. Pla ja va recuperar i publicar,
l’any 2009, La curiositat (Quaderns
Crema), un altre original perdut d’Eugeni d’Ors que es pot considerar un text
germà del que ara torna a la llum.
La introducció de Víctor Pérez, editor de l’assaig orsià,
presenta una estructura original, copiada del clàssic esquema de la comunicació
humana: Emissor, Receptor, Canal, Missatge i Context. I la idea és bona, perquè
totes aquestes circumstàncies eren anòmales l’abril de 1909, quan Eugeni d’Ors
va reunir per segona vegada un selecte públic barceloní al local dels Estudis
Universitaris Catalans (que ocupaven un local de la plaça del Pi) per tal de
comunicar-li les seves troballes i descobriments del món parisenc, en matèria
de Psicologia Experimental.
Perquè en aquelles quatre sessions, ens explica Pérez,
era Eugeni d’Ors, i no Xènius, qui prenia la veu. Un conferenciant que
desitjava minoritzar el creador literari per tal que aflorés l’autèntic
científic. Un ideòleg patriota que pensava que tenia el deure de recompensar
Barcelona amb la saviesa que havia adquirit a Europa. Segons Pérez, “Eugeni
d’Ors expressa, doncs, la voluntat manifesta de diferir de Xènius en
l’estil i els mètodes emprats”. I potser per aquest motiu, el Glosari de La
Veu de Catalunya no va recollir la matèria dels actes. El receptor també és
digne de reflexió: a qui anaven dirigides aquelles paraules? No pas a un públic
majoritari o mitjà, sinó a una selecció d’escollits que havien de formar part
d’una avantguarda de construcció nacional.
D’Ors vivia, llavors, a París. Entre la primera part del
seu curs i la segona van passar nou mesos. El que fa Ors no és altra cosa que
presentar les lectures científiques que ha realitzat a París, Ginebra i
Heidelberg: Bergson, James, Ribot, Pillsbury, Lange, Binet, Wundt, entre molts
d’altres.
Quant al canal, ja hem dit que d’Ors va escollir un to
d’alta cultura basat en l’oralitat immediata. Calia insistir-hi perquè el text
recuperat traeix l’esperit original del procés creatiu, atès que es tracta d’un
esquema molt desenvolupat, però totalment dirigit a un acte oratori. Finalment,
Pérez posa en dubte que l’objectiu del curs orsià fos la mera transmissió
científica. La seva conclusió és que les quatre conferències es van revestir
d’aspectes rituals o litúrgics, gairebé religiosos, destinats a consolidar una
autoconsciència col·lectiva. L’afirmació grupal d’una generació que pretenia
construir una nació a través de la investigació científica i la Cultura. És la
part més interessant i original del seu estudi. Ens trobem en els anys de
màxima identificació d’Ors amb els projectes culturals inspirats per Prat de la
Riba. Sense el context dels traumes derivats de la setmana Tràgica i la
terrible tensió que es vivia als carrers de Barcelona, no es pot arribar a
entendre exactament què podia significar per a un grapat de pensadors el fet de
reunir-se per celebrar un seminari de Psicologia Experimental en català.
No és cert que Eugeni d’Ors prescindís de la voluntat
d’autor en el seu discurs falsament científic; discurs filosòfic, en realitat.
Ja ho percep qui s’endinsa en aquest breu assaig, dens i solemne. Víctor Pérez
ha recuperat un bell tros de bona prosa, i de pas ens ha regalat una fotografia
de l’ambient intel·lectual barceloní d’un any concret. Un ambient en què una
colla de joves catalans maldava per començar a desenvolupar una cultura
científica homologable amb l’europea.
Publicat a "Quadern - El País Catalunya", 28 de juny de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada